Organització municipal
El govern i l’administració municipal corresponen a l’Ajuntament, que està integrat per l’alcaldia i les regidories. Les regidories són elegides en eleccions mitjançant sufragi universal, igual, lliure, directe i secret. L’alcaldia, per part seua, és elegida per les regidories.
Dins de l’Ajuntament podem trobar les figures i òrgans següents:
- L’Alcaldia: presideix la Corporació i ostenta la màxima representació del municipi. Li correspon la direcció i coordinació superior del govern i de l’administració municipal.
- Les Tinences d’Alcaldia: els correspon la substitució de l’alcaldia per ordre de nomenament en els casos d’absència o malaltia. També assumeixen les funcions de l’alcaldia en cas de vacant fins que prenga possessió la nova Alcaldia.
- El Ple: és l’òrgan de màxima representació política de la ciutadania en el govern municipal. Per aquest òrgan s’ha de sotmetre l’aprovació dels pressupostos municipals o de la seua pròpia normativa, entre tantes competències.
- La Junta de Govern Local: és un òrgan que, sota la presidència de l’alcaldia, col·labora de manera col·legiada en la direcció política, realitzant l’assistència necessària a l’Alcaldia en l’exercici de les seues atribucions i les atribucions que l’Alcaldia o Ple li delegue.
- Les Comissions Informatives: són òrgans sense atribucions per a prendre decisions que estudien, informen o consulten els assumptes que se sotmetran a la decisió del Ple.
- La Comissió Especial de Comptes: té com a funció l’examen, estudi i informe de tots els comptes municipals, tant pressupostaris com extra pressupostaris, abans que el Ple els haja d’aprovar. Abans de l’1 de juny, els comptes anuals han de sotmetre’s a un informe d’aquesta comissió. Posteriorment, s’exposen al públic perquè qualsevol persona puga presentar-hi reclamacions o observacions.
La comissió està composta per membres dels diferents grups polítics que integren la Corporació, mantenint la proporcionalitat entre ells. La seua constitució, composició, integració i funcionament s’ajusten al que s’estableix per a les altres Comissions Informatives.
Si vol saber més sobre els òrgans de l’Ajuntament, pot accedir ací:
Normativa d’aplicació
La principal normativa d’aplicació per a l’exercici de les competències de l’Ajuntament és la següent:
Legislació general:
Llei Orgànica 5/1982, de 1 de juliol, d’Estatut d’Autonomía de la Comunitat Valenciana
Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques
Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic
Administració local:
Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local
Llei 8/2010, de 23 de juny, de règim local de la Comunitat Valenciana
Si desitges accedir a altres lleis o normes no assenyalades anteriorment, pots consultar la legislació a la Biblioteca Jurídica Digital del BOE, accessible en:
Informació històrica
El 18 de setembre de 1240, data anterior a la de la conquesta de la zona, Jaume I d’Aragó donava la vila de Muro a un musulmà de Xàtiva: Çalema Hoto. Després d’apoderar-se de la vall, molts senyors dels quals formaven les hosts del Conqueridor van ser afavorits amb possessions en el lloc.
El 1291, el rei Jaume II va elevar Roger de Lauria a la categoria de senyor feudal del regne de València amb la donació de la vila de Cocentaina i els seues alqueries, entre els quals figurava el lloc de Muro. El senyoriu va anar passant per els mans dels cases de Lauria, Xèrica i de la reial d’Aragó. El Rei Alfons el Magnànim va vendre la vila i baronia de Cocentaina a Jimén Pérez de Corella el 1448, amb qui el senyoriu va entrar en possessió de la casa que més influència ha tingut en la seua història; encara avui els seus descendents ostenten el títol de comtes de Cocentaina.
Ja al segle XVI ens trobem a Muro convertida en la primera població de la vall, després de Cocentaina, ja que el 1520 Muro comptava amb 330 cases i uns 1.500 habitants, Turballos 40 i 160 habitants, Vigila i Benàmer 12 cases cadascuna amb 50 i 25 habitants respectivament i 6 cases a L’Alqueria dels Capellans, majoritàriament moriscos, amb algun cristià que residia excepcionalment. Això, unit a no tenir una defensa sòlida, va fer que patís amb especial cruesa l’atac dels agermanats.
Si vol saber més sobre la història del municipi pot accedir ací:
Una altra informació municipal
En aquest apartat es mostra informació sobre la realitat actual del municipi: demografia, activitat econòmica, social, cultural, etc. dades bàsiques: nombre d’habitants, ubicació, etc.
La localitat de Muro es situa al nord de la província d’Alacant, a una altitud de 399 metres i la seua comunicació amb les capitals de província és excel·lent, a través de la N-340 i l’A7.
Actualment disposa d’un cens de 9.361(INE 2025) habitants i el seu terme municipal és de 31Km2, al qual se li afigen les pedanies de Setla de Nunyes, Turballos, Benàmer i l’Alquerieta Jordà.
L’àrea geogràfica anomenada El Comtat se situa a l’extrem nord de la província d’Alacant.
Limita pel nord amb la província de València, per l’oest amb la comarca de l’Alcoià, pel sud amb els municipis de l’Alacantí i la Marina Baixa i per l’est amb la Marina Alta.
L’economia de Muro es caracteritza per una forta tradició agrícola, però també ha experimentat un important desenvolupament industrial, especialment en el sector tèxtil. L’agricultura, encara que continua sent rellevant, ha sigut complementada per la indústria tèxtil, que s’ha consolidat com un pilar econòmic important.
Agricultura: Tradicionalment, l’agricultura ha sigut la base de l’economia de Muro, amb cultius de secà com a oliveres, ametlers i vinyes.
Indústria tèxtil: La indústria tèxtil ha guanyat importància amb el temps, especialment influenciada per la proximitat d’Alcoi i Cocentaina. En les últimes dècades, aquest sector ha experimentat un creixement significatiu.
Fàbrica de guitarres: Encara que el sector tèxtil domina l’economia, Muro també és coneguda per la seua fàbrica de guitarres.
Si vol saber més sobre les dades d’interés del municipi, pot accedir ací:
